L’origen del Trail Running o les Curses de Muntanya no tenen una data concreta ni un moment determinat. Alguns especialistes parlen de la dècada dels 70, altres, els 80…Nosaltres, pensem que la gent, els atletes i els amants de la muntanya han utilitzat este ambient i context natural des de fa ja molt temps com un lloc ideal per entrenar la ressistència amb altres qualitats físiques i rodejats d’un ambient natural formidable. Amb les curses i l’especialització dels atletes i els patrocinis, la modalitat atlètica s’ha convertit, podriem dir-ho, en un nou esport de muntanya.
Les carreres per muntanya són una modalitat esportiva que pot desenvolupar-se en Alta, Mitjana i baixa Muntanya. Els esportistes o atletes que participen en aquestes competicions no sols han de ser ràpids, sinó demostrar una enorme capacitat de resistència. La distància mínima perquè un circuit siga considerat competició oficial, excepte en el cas del Quilòmetre Vertical o “carrera” vertical, és de 21 quilòmetres, encara que s’accepten distàncies paregudes a la citada anteriorment, i amb un desnivell mínim acumulat en pujada de 1.000 metres. El recorregut de les competicions serà sempre per pistes i camins no asfaltats, senderes, barrancs, etc. i el recorregut de la carrera no superarà el 50% de pista transitable per a vehicles.
Depenent del terreny en què es realitze la competició, poden fer-se pujades i baixades amb cordes, encara que la zona grimpada no pot superar el grau II de dificultat o els 40° de pendent.
Aquesta modalitat esportiva ha experimentat en els últims anys un espectacular creixement des de tots els punts de vista: ha augmentat el nombre de carreres, la participació en aquestes, han aparegut els primers equips organitzats i també han arribat els patrocinadors. Inclòs molts atletes de l’asfalt o de la pista, què han sigut professionals o amateurs de gran qualitat, han trobat una nova passió i un nou ressorgiment dins de les seues carreres esportives.
El calendari competitiu oficial de Carreras per Muntanya és d’àmbit nacional i autonòmic, inclòs hi ha també un calendari internacional en les modalitats d’skyrunning o trail extrem, o la modalitat ultra running. En quan al nacional, la Copa d’Espanya de Carreras per Muntanya consisteix en un circuit de quatre a sis proves puntuables per als federats, amb respecte especial cap al medi ambient. Existeix la possibilitat que participen esportistes estrangers sempre que posseïsquen la llicència federativa del seu país i acrediten la possessió d’una assegurança de responsabilitat civil i un d’accidents amb cobertura en el territori espanyol.
A nivell autonòmic, què és en el que més participarà la secció CEA TRAIL i els seus components, té un fort nivell, prestitgi, i competència a nivell espanyol. Cal dir, que tant és així, què són nombrosos els atletes d’altres Comunitats què venen al País Valencià a participar-hi en les nostres serres ja que troben en el circuit de la Copa Autonòmica Valenciana i en els diferents Campionats Autonòmics Absoluts d’Esquips, Individuals i en les especialitats de QV i CV, el millor alicient i mètode per posar a punts les cames de cara a la temporada d’Estiu i dels principals objectius que tenen en ment.
Les carreres compten amb categories cadet, júnior i sènior femenina, masculina i per seleccions autonòmiques i clubs. L’edat mínima per a poder participar és de 15 anys en la categoria Cadet, excepte en el Campionat d’Espanya d’Ultra, en el qual només participaran esportistes de la categoria Sènior.
L’altra gran prova de Carreras per Muntanya és el Campionat d’Espanya de Quilòmetre Vertical, Ultra, en línia i per clubs. Aquesta competició es compon d’una única prova de la qual es proclama un vencedor.
Els atletes o corredors de muntanya no destaquen per tindre una camallada homogènia, ràpida i lleugera com la de l’atleta pur de pista o ruta. No solen destacar per ser atletes ràpids i excesivament lleugers.
Les qualitats del corredor de muntanya van més enllà i necessiten desenvolupar capacitats físiques un poc diferents. Entre elles, destaca:
– La resistència, amb entrenaments de llarga durada i per tant, un alt volum de càrrega.
– La força en totes les seues modalitats ja que el corredor de muntanya precisa d’un cos que ha de realitzar salts, frenades, arrancades, pujades i baixades vertiginoses,…
– La propiocepció de totes les seues articulacions, sobre tot les de les extremitats inferiors: turmells, genolls, cadera…
– La flexibilitat o elasticitat per evitar lesions i ser més eficients en la xafada i técnica de carrera.
Encara que aquestes capacitats físiques són fonamentals, no s’ha de descuidar un treball global, sent també fonamental, en el cas de buscar el rendiment de l’atleta del corredor de muntanya, el treball de la velocitat i la técnica de carrera. El corredor de muntanya és, simplement, un atleta en un ambient i contexte diferent al qual s’ha d’adaptar de forma molt dinámica i espontànea.
Es per tant, fonamental, proporcionar la dualitat o entrenament creuat per evitar l’impacte continu causat per l’alt volum durant els periodes de càrrega. Així, continuarà desenvolupant la capacitat cardiovascular i per tant, el bon estat físic. La bicicleta o btt, l’esquí de muntanya, la natació i altres modalitats sense impacte són possibilitat molt afavoridores per als corredors de muntanya.
