Els orígens de la Marxa Nòrdica es troben a Finlàndia en la dècada dels anys 30 del segle passat. Els esquiadors de fons incloïen en el seu entrenament d’estiu i tardor el que anomenaven marxa amb bastons amb l’objectiu de mantindre la seua condició física fins a començar els seus entrenaments d’hivern.
Donada la similitud de la tècnica de la MN cal pensar que practicant a alta intensitat, dominat la tècnica podrien obtindre’s resultats similars a nivell de capacitat física.
Segons el reglament de competició FEDME (ultim aprovat 15 desembre 2018) “la Marxa Nòrdica consisteix a caminar amb uns bastons especialment dissenyats per al desenvolupament d’aquesta activitat física, amb l’objectiu d’optimitzar l’esforç físic realitzat en el moviment biomecànic del nostre cos en caminar”
“ En marxa nòrdica no es pot córrer, s’ha de tindre en tot moment almenys un peu i un bastó en contacte amb el sòl utilitzant els bastons activament, sense arrossegar-los, efectuant la tècnica diagonal que consisteix en el suport en tot moment de cada bastó en acció amb el peu contrari”.
Les competicions es realitzen en terreny natural i les distàncies oscil·len entre els 10 i els 42 km amb uns ritmes entre 6,40 7,01 min/km en el cas dels actuals campions d’Espanya.
La pràctica de la Marxa Nòrdica a la muntanya requereix caminar durant un llarg període de temps, (el més ràpid possible en cas de competició), per terrenys de diferents tipologies amb variabilitat de pendents, exigint un gran esforç físic.
En aquest context el control de cada gest adquireix gran importància, en relació tant a l’eficiència com a la seguretat. En aquesta modalitat esportiva, es busca l’eficiència de la marxa i s’integren els bastons sense modificar el gest motor d’aquesta, buscant sempre el major impuls amb la menor despesa energètica.
Per a aconseguir un caminar eficient la nostra estructura -columna i articulacionsha d’estar alineada, la qual cosa ens proporcionarà un gran avantatge enfront de l’efecte de la gravetat. L’adequada alineació i rang de moviment de les articulacions són essencials perquè la transferència de l’impuls als músculs siga correcta, sent de gran importància mantindre l’equilibri entre l’estabilitat i la mobilitat – moure’s prou però no massa i amb la força necessària per a controlar-lo.
