Ens ha deixat Ernesto García Botella, un dels socis més estimats de la nostra societat, el Centre Excursionista d’Alcoi. Un enamorat de la Muntanya, de la Natura i como no, de la seua Família. Comptava amb una tendresa i una empatia que ens regalava a tots i cadascú dels que vam tindre la sort de conèixer-lo i de compartir amb ell, excursions, xarrades i bons moments. Era en definitiva el que es coneix com una Bona Persona estimada per tots.
La seua trajectòria dins de la Societat comença de molt jove. Va ser encarregat de muntar i transformar el Betlem de Nadal, organitzant Teatres i Festes Nadalenques. La seua dedicació al Centre Excursionista, el va fer ser President en dues ocasions, a part de diferents càrrecs en varies directives. Sempre estava a punt per col·laborar i defensar aquesta Societat Esportiva i Cultural. Sense cridar l’atenció, de la manera més discreta possible, sempre aportava la seua ajuda i el seu incomparable caliu humà. En el seu primer repte de Presidència del CEA (1984-1988), cal destacar, l’ organització de la Marxa Nacional de Veterans a l’Octubre de 1985, el X Aniversari del Refugi de Montcabrer també al 1985, així com innumerables activitats per totes les Muntanyes. Junt a la seva Directiva i una Comissió, varen escometre les obres de remodelació i ampliació del Refugi de Montcabrer. Uns anys després, des de finals del 1999 fins principis 2004, va tornar a agafar la Presidència del Centre Excursionista. Durant aquest període la Societat va rebre el Premi Cavanilles 2000 i també va ser l’encarregat en dur a terme diversos homenatges a membres molt destacats de la Societat. I moltes més activitats d’escalada, espeleo, Pujada al Montcabrer, orientació, etc
Ens ha deixat de sobte, massa prompte, en un dels moments més bonics de la seua vida, quan començava a gaudir de la seua jubilació i podia dedicar encara més temps a la seua família i als seus tant benvolguts nets.
Ens ha deixat a tots amb el cor encongit, ple de tristesa, la nostra societat ha perdut una gran persona. Només ens queda agrair-te tot el que ens has ensenyat i dir-te que continuarem gaudint de les nostres muntanyes que tant estimaves i que mai, mai t’oblidarem.