Aquest mati cap les 8 s’hem ajuntat Pepitín, Raúl, Servando, Saoro i Siba per tal d’investigar el Barranc del PAS TANCA nomenat a alguns textos de l’Estret o de “Bolulla”. Despres d’un esmorzarito hem sortit cap Bolulla.
Anàvem tot devanits per tal de gastar el neoprè i donar-se un bany refrescant però …. resulta que en aquesta zona i passant pel mateix riu (el Bolulla) hi ha dos barrancs rapelables.
Doncs nosaltres hem començat pel barranc sec (amb el neoprè al damunt, ji, ji …:-) Aquest primer barranc s’anomena del Xorquet o del Pas Tancat i és xulo més que l’aproximació és un poc treballoseta.
Hem tingut el problema de que jo (Siba) he portat el material per baixar l’altre barranc i aquest tenia “sorpresita” i la corda ens ha arribat pels pels al ràpel més xungo on hi havia un fraccionament de corda.
Bé desprès de tot açò que si rapelillo curt, rapelillo llarg i destrepades hem arribat al cotxe que havíem deixat a l’eixida del barranc.
SEGON PART
Pensem que “ya que hemos venio pos habra que hacer el otro”
Pepitín i Raúl per motius d’horari ens deixen, es ja vora la una i mitja.
Servan, Saoro i Siba (la triple S) anem a la caça del segon barranquillo. En un tres i no res estem ja baixant del cotxe i seguint el track de baixada cap al llit del barranc.
En un principi … el cau està sec però ens emociona el sentir un poc més allà el brollar de l’aigua.
OOOLEEE!! L’aigua brolla de les parets i cau amb molta avidesa. “Ale pué” a gaudir de l’aigua (que per cert no estava gens gelada).
El barranc és molt curt però intens i tot ens sembla més que bo ”hay que rico, que rico” i …. d’aventurilla final un “piazo ràpel” per mig de la cascada súper flipant (al vídeo i afoticos me remito). L’aigua tenia tanta força que muntar el ràpel tenia telita, telita i la cascada entre el mogolló d’aigua i lo relliscosa que estava de baixada ens feia desequilibrar el cos i fins i tot desaparèixer entre la bromera.
En eixir d’aquest ràpel superxulomegaguay hem tirat bancals amunt per tal d’eixir el més prop del cotxe i ho hem aconseguit.
El regalito final ha segut que dúiem la roba a la borsa “estanca” però com que no l’he tancat bé s’ha colat tota l’aigua que ha volgut i estava tot xorrant (ja dia jo que la saca pesava molt).
Finalment dinarito a les quatre de la vesprada i tornada cap Alcoi.
Fi de l’aventurilla