2011-04-07. Des de la secció de BTT del CEA, volem transmetre una serie de pensaments per a tots aquells que disfrutem de la muntanya damunt de la bicicleta… o sense ella:
La “visió estandar” que es té de les bicicletes de muntanya, però sense cap argumentació científica, es de que erosionem més que els senderistes i que som molt irrespectuosos amb ells. En aquest interesant document (Cessford: la percepción y la realidad del conflicto entre senderistas y ciclistas de montaña) traducció d’IMBA Espanya, d’un document d’IMBA sobre els conflictes percebuts pels senderistes sobre el ciclistes, tenim molta informació documentada sobre aquestes percepcions. Un extracte del document:
– Primerament, segons els estudis realitzats, l’erosió que fa una bicicleta sobre el medi, està al mateix ordre de magnitud de la que puga fer un senderiste, de vegades més, de vegades menys, segons el tipus de terreny i inclinació. No hi ha dubte que tots els que accedim a la montanya erosionem, i segons els estudis realitzats, els senderistes, ciclistes i cavallistes ho fan d’una forma quantificable en la mateixa mesura, a banda de que la emprenta que deixem es diferent fruit de la diferent forma d’actuar d’una petjada i d’una roda. Tenim un bon exemple d’erosió per petjades als últims metres de la pujada a Montcabrer, entre les penyes Monteses i el cim. El que nosaltres hem de fer, es concienciar als ciclistes de muntanya de que facen una conducció respectuosa, sense derrapades que son totalment innecessaries, que es l’acció que en el nostre cas, més erosiona el terreny. Com a usuaris dels camins, també hem d’implicar-nos en la seva conservació de la mateixa forma que qualsevol altre col·lectiu.
– El tema de la velocitat es una altra de les percepcions negatives que tenen alguns senderistes sobre els ciclistes de muntanya. Es curiós segons l’estudi realitzat, que la majoria de senderistes que tenen aquesta percepció negativa son aquells que mai han tingut un encontre amb ciclistes. Nostaltres sempre em apostat per seguir les “Regles del Camí” que proposa IMBA, en les que el pass als senders és, primerament per als cavallistes (els animals poden asustar-se), després per als senderistes, i per últim per als ciclistes, que han de reduir i parar si cal, i deixar passar als senderistes, tal com nosaltres fem sempre. Es pot anar de presa, sempre que això no pose en perill per visibilitat a cap possible excursioniste i/o animal.
Des del nostre col·lectiu som conscients que existeix un nombre de ciclistes irrespectuosos amb els senderistes i amb el medi ambient, que en realitat son una minoria però posen en perill la percepció que es te del nostre col·lectiu. Per tant, nosaltres som els primers que hem de concienciar als nostres companys, amics, coneguts de rutes, en que deuen ser respectuosos amb la gent i fer una conducció sense derrapades.
Les Regles del Camí, resum en sis senzills punts gran part de la filosofia d’IMBA:
1 .- Passa únicament per camins permesos.
Segueix el camí establert. Respecta la propietat privada i les prohibicions. Assabenta’t als ajuntaments, sobre quines són les limitacions existents per al lliure pas per la zona.
2 .- No deixis petjades del teu pas.
Tracta de no deixar empremta, controlant la frenada i evitant les derrapades. El derrapatge produeix una erosió innecessària del terreny. No deixes brossa.
3 .- Controla la teva bicicleta.
Adapta la teva velocitat a les condicions del camí i la visibilitat. El control et permetrà evitar accidents i derrapades.
4 .- Cedeix sempre el pas a altres usuaris.
La base de la convivència entre ciclistes i vianants resideix en cedir el pas. Avisa de la teva arribada amb temps i redueix la velocitat fins aturar-te si cal.
5 .- Mai espantar els animals.
Estas al seu medi, i possiblement no estiguin acostumats a la teva presència. Sigues respectuós i no faces soroll innecessàriament. Torna a tancar les reixes i tanques que creues.
6 .- Planifica el teu sortida.
Especialment en cas de fer-ho per alta muntanya, has de ser autosuficient en tot moment, i conèixer el teu nivell (físic i tècnic), l’equipament, i la bicicleta (mantingues en bon estat), escollint el recorregut en funció de tot això.
