Siba i Natxo Gómez membres del Centre Excursionista, van eixir la setmana passada en direcció a Chamonix i Zermatt per tal d’intentar l’ascensió al mític cim del Cervino de 4.478 metres d’altura.
Aquest cim té un reconeixement mundial a causa de la seua forma piramidal i la gran dificultat tècnica, no solament per l’ascensió sinó també pel descens, ja que tot el desnivell es supera escalant sense el més mínim descans.
Aquest pic va ser l’últim 4.000 als Alps a escalar-se, de fet en la primera ascensió dels 8 components que la formaven van morir 6 al descens, d’aquesta manera s’explica clarament la dificultat del mateix.
Durant els primers dies que va durar el viatge es van realitzar a Chamonix excursions i escalades, en concret es va realitzar la cresta de Còsmics a una altura de 3.800 metres. Tot açò va servir per millorar la condició física i aclimatar el cos a l’altura. Posteriorment es van realitzar una sèrie d’escalades clàssiques en la zona coneguda com Vallorcine.
Finalment i després de la informació climatològica favorable, es va triar el dia 22 d’aquest mes per a realitzar l’ascens.
Siba Sellés a causa de problemes físics, descarta l’intent de pujada al Cervino-Matterhorn quedant-se en la base del pic i realitzant altres excussions.
A l’escalada juntament amb Natxo Gómez es va adherir David Pujol, un experimentat alpinista que ja havia realitzat el cim anteriorment.
Natxo Gómez i David Pujol van eixir del refugi de Hornli a les 3:50 AM. La primera part de l’escalada fins a les 6:30h AM va ser amb l’ajuda de la llum dels frontals, realment malgrat la nocturnitat és una de les parts amb menys tensió, ja que les baixes temperatures fan que el gel estiga consistent reduint el risc de despreniments de roques i gel. El cim es va aconseguir en 4 hores 30 minuts, un bon temps, ja que s’esperava estar sobre les 5 hores.
Després de la satisfacció quedava el més crític, el descens, tota la part escalada ha de ser baixada de la mateixa manera, a més del complicat d’aquesta operació, cal afegir que la neu i el gel per l’acció del sol comencen a calfar-se i estan menys consistents, augmentant el risc de caigudes o despreniments. Una altra dificultat afegida és la facilitat de perdre’s en la baixada, ja que a causa de la verticalitat de la muntanya és fa molt difícil distingir correctament les línies de baixada. Finalment es va aconseguir l’objectiu pujar i baixar del Cervino en una mica més d’11 hores.
Cal dir que aquesta muntanya a més de la seua bellesa és tristament coneguda pels múltiples accidents i rescats que es produeixen contínuament. La seua alta dificultat tècnica i la seua climatologia no donen marge per a possibles errors.