Altea la Vella – Fort de Bèrnia – Pic de Bèrnia – Forat – Altea la Vella
Eixida
A les 7.00 h des de l’IES Pare Vitòria (esmorzar i dinar a l’excursió a l’àrea recreativa de Bèrnia).
Cotxe: 103 km -1 hora i 5 minuts.
Característiques
Ruta físicament dura i amb fort desnivell acumulat. Hi ha diverses grimpades de baix nivell, tan ascendents com descendents, unes tenen passamans de cadena, de corda i unes altres sense passamans.
L’itinerari
Es desviem de la CV-755 després de passar Altea la Vella, deixem vehicles prop dipòsit d’aigua, iniciem excursió per una senda recuperada fa pocs anys pel barranc de les revoltes, toquem part del PRV7-Bèrnia, passem per la font del Runar, arriben al fort de la Bèrnia, ens encarem cap al cim per una pedrera fins a girar cap a l’est on trobem una zona de cadenes, accedim al cim de 1.126 metres i continuem per la cresta realitzant alguns passos amb corda i cadenes fins baixar al coll nomenat Portitxol, descendirem vora 150 metres per anar paral·lels a la cresta per tal de buscar el Forat de la Bèrnia, però abans ens desviarem una mica, si tenim temps, per veure les pintures rupestres, després de creuar el forat tornarem a la vessant que mira cap al mar per tal d’iniciar la baixada que ens deixarà a les ruïnes de l’ermita del Vicari, finalment després de seguir un camí que va quasi a corba de nivell tornarem a agafar el camí de les revoltes i finalment als cotxes.
Cal estar federat o tenir algun tipus d’assegurança.
Que veurem
El castell de Bèrnia, també anomenat Fort de Bèrnia, està situat entre els penya-segats i al peu de les crestes de la serra de Bèrnia, en el terme municipal de Callosa d’en Sarrià.
Es tracta d’una construcció militar renaixentista, d’estil italià, realitzada per l’enginyer Juan Bautista Antonelli per ordre del rei Felipe II de Castella l’any 1562 per defensar les costes dels atacs otomans. El 1612, el rei Felip III va ordenar la seva demolició per evitar que fos utilitzat pels moriscs rebels.
Actualment, es poden contemplar encara les restes de la seva planta, el fossat i el sistema d’accés, així com una part de les estructures d’habitació. Té doble emmurallament, amb un fossat sec entre l’exterior en forma d’estel de quatre puntes i l’interior, a fi de dificultar el pas a l’interior del recinte, el qual té planta quadrada amb baluards pentagonals en els seus vèrtexs, al que s’accedeix per l’eix de la façana sud.
Les construccions tancades comptaven amb dues plantes i se situaven adossades als murs; aquestes formaven al centre un pati quadrat.
Altre escrit….
L’any 1562, per ordre del rei Felip II, al vessant sud de la serra, a 603 m d’altitud, va ser construït el Fort de Bèrnia. La finalitat de l’edificació era, d’una banda, la prevenció de les revoltes dels moriscos i, de l’altra, la defensa de la costa contra els sobtats atacs dels pirates barbarescs. Des d’allà es pot controlar visualment la línia costanera des d’Altea fins al cap de Santa Pola i més enllà fins al mar Menor, ja en terres murcianes. La visió es completa, per l’altra banda de la serra al vessant nord, des d’on s’albira la zona compresa entre el Montgó i el cap de la Nau a Xàbia fins als voltants de Calp, així com una vista parcial del golf de València que enfila la costa d’Oliva i Pego, i en un dia clar, l’illa d’Eivissa. S’ha conjecturat que el túnel de Bèrnia s’hauria aprofitat per a comunicar amb facilitat les dues perspectives de guaita i millorar així el valor del fort. La victòria en la Batalla de Lepant contra l’Imperi Otomà el 1571, patró i instigador de pirates, i la posterior expulsió dels moriscos el 1609, deixaren sense valor militar el fort, que va ser abandonat i enderrocat el 1612 per evitar que fos utilitzat per bandolers.