El Centre Excursionista d’Alcoi (CEA) és un club que recull la passió de tots els seus membres per la muntanya, no només dels voltants d’Alcoi i la comarca, sinó de qualsevol lloc allà on es trobe un representant de la nostra família.
Aquesta passió la posem en pràctica de la mà de moltes modalitats esportives que engloba aquest món d’aventura. On comptem amb el millor espai possible per a gaudir-lo, la natura.
El CEA té la sort de comptar amb un entorn propici per poder dur a terme BTT, escalada, espeleologia, marxa nòrdica, muntanyisme, orientació, trail, a més de comptar amb una secció juvenil i cultural preocupada per donar cabuda a tothom i realçar la tradició i cultura de la nostra terra.
En paraules dels nostres socis “Som el club de muntanya més antic de la Comunitat Valenciana, amb un passat ple de reptes i èxits, amb una història plena de grans esportistes, i amb un futur carregat d’il·lusió. Amb la humilitat i devoció de les persones que han estat, tenim el camí marcat per seguir fent anys, mantenint l’essència i la unitat d’una família“.
D’ací que, en iniciar els fets que configuren el naixement del CEA, es faça intentant descriure els matisos del grup fundador. Caldria afirmar que l’embrió del Centre Excursionista d’Alcoi naix en els Canalons, junt amb el món naturista i vegetarià, que tenia la seu social en aquests paratges des de primeries del segle XX. Per tal motiu, es produeix l’afirmació de què el lloc no és un mal bressol, perquè és un dels racons més salvatges del nostre entorn, on es reunien persones de condició social ben clara: obrers del tèxtil, paper i metal·lúrgia; és a dir, treballadors de seny anàrquic i revolucionari, àcrates de principis religiosos. Com sorprendre’ns dels seus ideals en una ciutat fabril amb un antic i revelador historial obrerista? Com sorprendre’ns que foren d’esquerres? Molts dels quals, i anys després, foren fundadors i simpatitzants del CEA, en bona part per les inquietuds físiques i morals i, a més, per confessar-se amants de la natura.
En els anys quaranta, ja existia en el País un renaixent interés per l’esport no competitiu. S’havia ja constituït la Federació Espanyola de Muntanyisme. En 1946 es va fundar el Centre Excursionista de València. I així, com una casualitat, va arribar la notícia que alguns dels nostres companys, durant una excursió pels cims de l’entorn nostre, dintre d’una bústia d’altura col·locada en 1934 per la Penya Alpina d’Alcoi -en l’Alt del Montcabrer-, una carta del Centre Excursionista de València ens invitava a crear una delegació o club a la nostra ciutat. Va ser l’any 1949. Aquest fet va convulsionar els llibertaris locals, però els aires que bufaven no eren aptes per a l’associacionisme: els braços del polp repressiu envoltaren la societat espanyola.
Després de molts mesos i converses, envoltats de por i preocupació, es va formar una petita comissió de treball i aprofitant aquell escrit es va demanar informació als companys valencians per a veure de quina manera es podria legalitzar una societat esportiva, de caire muntanyer. Aquesta carta, signada el 19 de novembre de 1949 per Francesc Pérez Pascual, va ser dirigida al president del CEV, els directius del qual estaven ja en coneixement del projecte alcoià, d’ací que la seua resposta fora quasi immediata. Es va rebre en la contestació un model dels estatuts oficials emesos per la Federació Espanyola de Muntanyisme.
Abans de cloure l’any (17 de desembre de 1949) i durant el transcurs d’una excursió quasi clandestina al Benicadell –recordem que molts dels personatges del grup eren considerats per les autoritats “desafectes al Règim”–, es van trobar amb socis del CEV. Aquest contacte va animar definitivament a seguir empenyorar-se en la ferma idea. A primeries d’any, es va acordar la creació de la societat. Per tal fet, el 28 de febrer de 1950 i en la cova dels Baradellos, es va aprovar nomenar una Junta Organitzadora per a oficialitzar el CEA, figurant com a president Fernando Borrell, secretari Daniel Llin i vocals Enrique Payà, Francisco Sebastià i Josep Llopis, entre d’altres. Aquesta comissió va iniciar el 27 de maig de 1950 els tràmits amb la Federació per tal d’obtenir el reconeixement del CEA.
Per fi, en el mes de novembre de 1950, és admés el Club en la FEM i, al mateix temps, el Govern Civil d’Alacant aprova els estatus. Ja érem un grup amb entitat pròpia. Ja aconseguida aquesta, es procedeix a inscriure la nova societat en el Registre d’Associacions del Govern Civil de la província.
Però més dificultats calia afegir, la candidatura de Borrell és anul·lada per ser “un home roig” i se sol·licita un nou candidat per a substituir-lo. Un soci nou, Enric Vilaplana, s’ofereix voluntari a la presidència fins que es legalitzara la societat; un acte que l’ennoblirà tota la seua vida, ja que gràcies a la “puresa política” del seu historial, va ser possible que el CEA començara a trepitjar socialment.
I va començar en el Centre Excursionista d’Alcoi el seu llarg camí fins al dia de hui, no lliure d’obstacles de tota índole, que es van resoldre millor o pitjor, però això és una altra història.
Del llibre “El Centro Excursionista de Alcoy, una batalla constante (1949–1999)”.